1. LLEGEIX…

Què diu el text?

Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.

Text Jn 20,19-23

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.»

Comentaris:

El present relat està pensat des del compliment de la promesa de Jesús. Heus aquí la dialèctica entre promesa i compliment. Jesús havia dit: tornaré a estar amb vosaltres (Jn 14,18); l’evangelista constata: es va presentar enmig d’ells (Jn 20,19). Jesús havia promès: d’aquí a poc em tornareu a veure (Jn 16,16ss); l’evangelista afirma: els deixebles es van omplir d’alegria en veure el Senyor (Jn 20,20). Jesús va anunciar: us enviaré l’Esperit (Jn 14,26; 15,26; 16,7ss), i tindreu pau (Jn 16,33); l’evangelista recull les paraules de Jesús: la pau amb vosaltres… i rebeu l’Esperit Sant (Jn 20,21ss). Jesús va afirmar: vaig al Pare (Jn 14,12) i l’evangelista s’encarrega de recollir altres paraules de Jesús que signifiquen el compliment del que havia promès: vaig al meu Pare, que és el vostre Pare (Jn 20,17). En els deixebles de Jesús no només no existia predisposició alguna per acceptar la resurrecció -s’ha dit moltes vegades que el desig fervent de tornar a veure Jesús els havia fet caure en l’al·lucinació de veure’l, inventant tot el relatiu a les aparicions- sinó que estaven predisposats per al contrari. Com a fills del seu temps creien únicament en la resurrecció del darrer dia. Així ho expressa Maria quan Jesús parla de la resurrecció de Llàtzer (Jn 11,24). Quan se’ls anuncia que Jesús viu ni tan sols s’entusiasmen.

El relat sobre la Magdalena no pot ser més significatiu davant el sepulcre buit, l’únic que se li ocorre pensar és en el robatori (Jn 20,2. 13.15). Un cop convençuda de la resurrecció gràcies a la trobada personal amb el Ressuscitat, els ho va anunciar als que havien viscut amb ell. ¿Ressuscitat? No la van creure (Mc 16,11). En els d’Emmaús, l’Esperança» en la resurrecció es manifesta en la seva decisió d’abandonar aquell assumpte i anar-se’n a casa (Lc 24,22ss). I quan van comunicar als altres la seva experiència, el resultat va ser el mateix: ni tan sols a aquests van creure (Mc 16,13). El seu escepticisme en aquest tema era lògic. La increença o no acceptació de la resurrecció de Jesús per part dels seus deixebles té bones raons que la justifiquin.

És un esdeveniment que escapa al control humà; trenca el motlle de l’estrictament històric i se situa en el pla del que és suprahistòric; no poden adduir proves que ens portin a l’evidència racional. D’aquí els arguments tan diferents als que fa servir la nostra lògica. ¿Qui pot acceptar el testimoni d’un jove, assegut a la dreta, que vestia una túnica blanca, donat a les dones en el sepulcre (Mc 16,5), que en el relat de Mateu es converteix en un àngel (Mt 28,5)? ¿És més versemblant el relat de Lluc que parla de dos homes que es van presentar davant d’elles amb vestits enlluernadors (Lc 24,4) o el de Joan que converteix a aquests dos homes en àngels (Jn 20,12)? Qui dels quatre té la raó? Tots i cap. Tots perquè els quatre afirmen que la resurrecció de Jesús és acceptable únicament des de la revelació sobrenatural. Tant els vestits blancs com els àngels fan referència al món del diví. L’única diferència és que Lluc i Joan dupliquen els testimonis perquè treballen més amb la categoria del testimoni, i perquè aquest fos vàlid es requeria que, almenys, en fossin dos. I cap, perquè les coses no van ocórrer així. Estem en el món de la representació.

2. MEDITA…

Què em diu Déu a través del text?  Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?

Suggeriments:

«Tinguem el coratge, almenys una vegada, de deixar-nos habitar pel «vent «…,»un vent fort», “pel foc”

«El vent i el foc es diverteixen, servint-se de nosaltres com a instruments joiosos de la vida. Són incontrolables, imprevisibles, no programables …, són l’Esperit de Déu.”

• «Pau a vosaltres»

• «Rebeu l’Esperit Sant»

3. COMTEMPLA I PREGA…

Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…

Suggeriments:

Vine, Esperit Sant, omple els cors dels teus fidels

i encén en ells el foc del teu amor.

Envia, Senyor, el teu Esperit. Que renovi la faç de la terra.

4. ACTUA…

A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?

5. COMPARTEIX…

Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.

6. DÓNA GRÀCIES…

Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.

Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,

ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús

i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.