En una fotografia antiga del fons documental del Centre Històric Salesià de Carabanchel apareix aquesta bella imatge de Maria Auxiliadora, de la casa salesiana de Triana, a Sevilla. Crida molt l’atenció la seva iconografia. Està asseguda en un tron i no dreta com estem acostumats. També l’expressió de la cara de la Mare de Déu i del Nen morena i expressió andalusa. El Nen, en aquest cas, està dret sobre la cama esquerra de la imatge de la Verge. D’aquesta foto no en tenim cap documentació, no apareix ni tan sols alguna data que ho indiqui.
Tanmateix, bussejant en la història de la casa salesiana de Triana, hi ha alguns fets històrics dels moments que podem desgranar com es va executar la talla de Maria Auxiliadora per a l’Església que s’estava construint a Triana: Conforme avançaba la construcción de l’església, dels salesians de Triana s’anava madurant la idea sobre la imatge que l’havia de presidir. Visitant les obres, Manuel Ríos Sarmiento, que presidia la Junta Pro-Escoles de San Pedro, es va oferir a costejar la imatge de la Verge. Informant al comte de Bustillo, va donar la seva conformitat, afegint en to jocós: “És clar que és més vistós costejar el sagrari o la imatge de Maria Auxiliadora que pagar maons”. Humor que no li faltava a don Pedro, que pagava tots els maons que calguessin.
De seguida, es van posar fil a l’agulla. Tant el director, Luis Hernández Casado, com Antonio Gómez Millán, van pensar en l’aspecte que la imatge havia de tenir, de manera que unís a la unció religiosa un toc especial de sevillania. Imatges marianes populars a la ciutat n’hi havia moltes, però es van fixar en la Virgen de la Antigua, de la catedral sevillana, i és clar, en la imatge de la Virgen de los Reyes.
Aquest model els va semblar el més adequat, tenint present les imatges de Maria Auxiliadora sedent ja existents, com són les que figura a l’altar de Sant Joan Bosco de la basílica de Torí i també, fixant-se en què presideix la cúpula de la mateixa basílica.
Consultat l’inspector, Florencio Sánchez, que era home de temperament artístic, van decidir encarregar la imatge a Enrique Orce Mármol, famós pintor i escultor que, a més, era veí del col·legi.
Enrique Orce Mármol. Neix a Sevilla el 12 d’octubre del 1885, sent el seu pare originari del Puerto de Santa María. Acudeix des dels dotze anys a l’Escola d’Arts i Oficis, tenint per professors Gonzalo de Bilbao, Virgilio Mattoni, José Gestoso i José Tova Villalba, on roman des de 1897 a 1909. El 1916 aconsegueix per oposició la plaça de professor auxiliar de dibuix a l’Institut Provincial de Segon Ensenyament Sant Isidor de Sevilla. També va exercir la docència al Col·legi Jesús del Gran Poder. Va morir a casa del carrer Juan Cotarelo,11, actual Comtes de Bustillo, el 25 de juliol de 1952.
Una descripció de la talla de Maria Auxiliadora ajudarà a entendre la seva iconografia: La imatge representa Maria Auxiliadora, asseguda una càtedra solemne, sense respatller, sostenint a la mà dreta un ceptre i dreta, sobre la cama esquerra, al Nen amb els braços oberts. La Verge i el Nen són de pell bruna, recollint en la mateixa policromia trets semites i sevillans. L’harmoniós, proporcionat i natural conjunt mesura – sense corones- 1,7 metres d’alçada per 0,95 metres d’amplada -sense ceptre-. L’autor pretenia evitar la rigidesa tradicional de les imatges de l’Auxiliadora i ho va aconseguir. Les mirades de tots dos coincideixen en el seu objecte –tots dos miren cap avall–, i vist en conjunt des del fons de la nau central, el visitant se sap objecte de les seves mirades.
La talla policromada amb els colors tradicionals: ampli mantell blau sobre vestit jacint i el Nen amb vestit blanc. L’ornamentació de les vestidures són daurades i presenten motius vegetals i florals. El mantell de la Verge se sosté amb un colofó tallat i les vestidures del Nen es recullen, al coll, amb un coll, amb un nus de llaç, també tallat. Tots dos porten corones reials, amb motius al·lusius a la Congregació Salesiana -escut- i el títol “Maria Auxilium christianorum, ora pro nobis”. La Verge porta a més una aurèola amb dotze estrelles. La Verge mostra avançat el peu esquerre, calçat amb una sandàlia, i sobre aquesta mateixa cama hi ha el Nen, dret i descalç.
La talla de Maria Auxiliadora actualment
Decidit el model iconogràfic d’una Maria Auxiliadora sedent, van visitar el donant i es van complementar els detalls del preu que l’escultor va fixar inicialment en 14.000 pessetes. Seria una imatge asseguda, subjectant el Nen dret sobre la cama esquerra i portant el ceptre a la mà dreta.
Acabat de substituir en la direcció Luis Hernández per Francisco Gamarro Cabrera, el vint-i-quatre de gener de 1944 es va procedir per l’imaginer al lliurament de la imatge. La crònica d’aquell dia ens ho narra així: “Es fa entrega per part de l’artista Sr. Orce de la imatge de Maria Auxiliadora; el Sr. director va al taller del Sr. Orce i signa el rebut en presència de don Manuel Cruz, capità d’infanteria, i de don José Luis Pires, antic alumne i escultor”
La rebuda a l’escola tindria lloc el trenta-u de gener de 1944. Al migdia, i amb el pati engalanat per a l’ocasió, va tenir lloc el solemne lliurament de la imatge de Maria Auxiliadora per part de Manuel Ríos Sarmiento a la comunitat de Triana , en presència de l’inspector Florencio Sánchez, dels comtes de Bustillo i de l’arquitecte Gómez Millán entre altres personalitats.
Un 31 de gener de 1944, la Sentaíta es presentava davant d’un col·legi salesià engalanat. El 14 de febrer del mateix any, després d’estar exposada 12 dies al comerç casa Badillo del cèntric carrer Tetuan, es va quedar per sempre.
Andrés Flores Outerelo.
