ESP CAT/VAL
diumenge, 17 de desembre de 2017
Serà aqueixa la soluciò?
- Per: Vicente Serrano Enguix
27/06/2017 - 595 Visites


Article d'opinió del salesià Vicente Serrano Enguix.

Llegit en els periòdics de València de fa uns dies: “PSPV , Compromís i Podem demanen la regularització del consum de cànnabis (…) des de plantejaments científics, socials i ajustats a la legislació més avançada sobre la matèria.” La proposta està participada, entre unes altres, per les associacions d'usuaris de cànnabis…. Però, no solament açò: com afirma el síndic d'un dels partits, “estem normalitzant una realitat (…) fent un pas avant en termes de salut i en termes de llibertat…”

Tan bonic propòsit corre el risc de quedar-se en un bell relat justificatiu d'una decisió que pretendria principalment –i perdó per dir-ho de manera tan brusca- satisfer a alguns sectors de la població i atraure'ls a la condició de votant d'aqueixes concretes opcions polítiques.

Acumule quasi 25 anys de voluntariat en una Associació (el Grupo Martes), que el seu objectiu principal és acompanyar persones que desitgen eixir d'una addicció i rehabilitar-se davant i per a la societat. Açò em fa discrepar: alguns dels criteris adduïts em semblen parcials i oportunistes. Algun exemple:

1. “Estem normalitzant una realitat”: es tracta de la realitat del consum la que es vol ‘normalitzar’? Com si es tractara d'una situació ideal la de percentatges tan alts d'adolescents –a voltes xiquets- i joves iniciant-se sense dificultat en el consum de cànnabis, substància a la qual s'ha llevat gravetat a força de relativitzar les seues conseqüències negatives (que algunes ha de tenir…) i de banalitzar el seu consum com a condició quasi necessària per a passar-ho bé, per a ser més feliç (objectiu que arribem a considerar com a imprescindible per a ser persona…)

2. “Des de plantejaments científics”: per favor, siguem seriosos…! És cert que hi ha estudis que inclinen cap a les posicions cridem “tolerants”. Però, deixant al marge opinions fortament ideologitzades, es pot trobar en qualsevol bibliografia d'altres estudis, no freturosos de similar base científica, que dubten d'aquelles afirmacions: com a mínim, admetem que la realitat no està tan evidentment vençuda cap a alguna de les opcions.

3. “Un pas endavant en termes de salut”. Molt d'acord puix que fa referència al caràcter pal·liatiu d'algun dels principis actius d'aquesta substància. Encara que no puguem negar que aquest ús és, ara com ara, molt minoritari, dins del consum global de cànnabis… Però, d'altra banda, per què solament el cànnabis, si altres substàncies també poden aportar aqueix efecte? Però em sorgeixen més dubtes, sobretot quan pense en la salut pulmonar o mental, d'ací a alguns anys, de punts i tantes joves als qui el consum recreatiu, -iniciat amb curta edat- va a produir, efectes que ja es comença a observar en l'actualitat…

4. “Un pas endavant en termes de llibertat”: aquesta sí que és bona! No crec que es pretenga dir que el cànnabis ens fa més lliures: fumar-ho o no és lliure, però de debò creiem que fumar ens fa més lliures? Hem de suposar la nostra com una societat madura, en la qual l'exercici de la llibertat i la igualtat d'oportunitats són efectives i reals? En canvi, sembla que el concepte de llibertat –i el nivell que s'aconsegueix en el seu exercici- depèn de causes socials, econòmiques, educatives,… De la mateixa manera que sembla ser diversa la tolerància social amb exercicis de llibertat segons el grup social al que es pertanga.

No apareix en la notícia publicada (encara que tal vegada si estiga en la voluntat dels qui fan la proposta) cap d'aquests aspectes que em semblen no menyspreables: garanteix la nostra societat un suficient accés a l'exercici de la llibertat a tota la població, siga el que siga el seu origen social, característiques sociològiques i educatives?, es té en compte el poder que tenen les xarxes de distribució de droga de controlar i corrompre persones de qualsevol nivell de responsabilitat social?, algú ha pensat, senyors polítics, en els sectors més fràgils de la societat? Ho fa la proposta? De quina manera? En qui s'ha pensat en fer la proposta?

Tant de bo el Tripartit que proposa aquest intent de regularització del consum aporte una solució efectiva per a la població juvenil, sense un preu excessivament onerós. Per a açò, sens dubte, caldria tenir-se en compte: la tasca preventiva a realitzar, i, també, la tasca rehabilitadora per a aquelles persones als qui la encomiable petició dels nostres polítics no haja servit i, en canvi, sí hagen entrat en el món de l'addicció, amb tota la seua càrrega de sofriment personal, familiar i social.

Aqueix seria un bon assoliment social per a tota la població.
 
 
Adjunts
Escribe un comentario
Últimes Notícies

Experts analitzen el cas concret en xiquets amb necessitats educatives especials
Arrepleguen inquietuds i realitats de cara a una pròxima modificació dels seus Estatuts
Ángel Fernández Artime, amb el mateix zel pastoral de Sant Joan Bosco ha escrit una bella carta, per ...
Com a coautora d’un treball d’investigació sobre l’opacitat de les contractacions a les administraci ...
 
Notícies Opinió

Article d'opinió del Rector Major Ángel Fernández Artime, publicat en ANS.
Article d'opinió del salesià Josan Montull.
Article d'opinió de José Carlos Carazo, docent de Salesians Còrdova.
Article d'opinió del salesià Josan Montull.
7

nov

Article d'opinió del salesià Pablo Gómez publicat al blog Salesians Pastoral Juvenil.
Opinió de José Antonio Adell.
Editorial de l'Agència de Notícies Salesianes (ANS).
2

oct

Article d'opinió de Pedro Ignacio Frare publicat en Dabar.
Article d'opinió del salesià Josan Montull.
ver más
 

Dosatic S.L. © 2017
Site desenvolupat per DYNAMO 3.5

Política de Privacitat