ESP CAT/VAL
diumenge, 17 de desembre de 2017
Comunicar esperança i confiança en aquests temps nostres, que n’és de difícil
- Per: ANS
12/06/2017 - 592 Visites


Article d'opinió de l'Agència d'Informació Salesiana.

22 de maig 2017, són dos quarts i cinc de les onze de la nit. El concert de l’estrella del pop dels Estats Units, Ariana Grande, al Manchester Arena, esdevingué una nit de terror,  en la que un atac terrorista i suïcida deixà un balanç de 22 morts, la majoria d’ells joves i adolescents. L’atemptat té lloc no gaires dies després dels atacs a Egipte, Afganistan i més recentment, a Londres; tragèdies que acreixen i de quina manera el nombre de morts.

Malauradament, aquests esdeveniments ens deixen a tots enfonsats en un profund dolor i sense esperança, un sentiment d’orfandat  que ens envaeix totalment; som testimonis muts en què els mitjans de comunicació ens mostren fil per randa la mort de les víctimes, el patiment dels ferits i el sofriment insondable de familiars i amics, a més a més del  “modus operandi” dels sacrificadors.

Esdeveniments que ens van deixant sempre una sensació de cansament i de desànim que ens porta a una percepció un xic fosca i esbiaixada de la realitat, envaïda per un sentiment de tristor que, en el millor dels casos, no ens permet de distingir altres aspectes col·laterals de la situació.         

Un exemple proper i ben evident és el succeït a Manchester en el que, en mig del dolor i la commoció del moment, centenars de persones es van mobilitzar, dins de llurs possibilitats, per ajudar els ferits. Taxistes que circulaven per la zona traslladant persones lesionades, auxiliars para mèdics a córrer cuita des de les seves llars per donar ajuda en els hospitals, vagabunds que miraven de socórrer i confortar les persones ferides, en fi: tota mena de gests humanitaris i de sentida solidaritat.

A les nostres mans tenim la possibilitat de causar dolor i mort d’innocents en nom de les nostres ideologies; però també hi tenim el poder de socórrer qui sofreix, de commoure’ns amb la seva angoixa i de prendre cura del seu dolor. Sempre és esperançador que, en moments tan intensos de dolor, el comportament humà tingui reaccions tan positives i tan paradoxals; comprovar que un fet així ofereixi tants aspectes diferents que s’hi retroben. 

Es ben veritat que les petjades de l’horror i el dolor de les persones per causa del terrorisme en aquella nit de Manchester no podran esborrar-se mai, però és també veritat que salta també al ulls tants gestos d’ajuda i solidaritat fets per molts membres de la comunitat musulmana presents en els contorns d’aquell lloc.

Ben poques vegades ens assabentem de l’opinió dels musulmans pel que fa als atemptats; un testimoni el comparteix un metge siri Ali Mesnawi en un blog seu: “Vivim (els  musulmans) aquest tipus d’esdeveniments amb una doble angoixa: la de presenciar un acte de violència cruel i injustificat, però també amb l’angoixa de la por de si l’acte hagi estat comès per un musulmà, és aleshores que l’individu en qüestió se’l fa instintivament representant de tota la comunitat musulmana sigui on sigui, i que el fet s’ha dut a terme amb el consens i l’adhesió de tots els musulmans, siguin de la condició que siguin”.

Cada vegada que un fet d’aquesta mena colpeja la consciència de la nostra societat, ens mostra els nivells de barbàrie  als que hem pogut arribar i que són molt difícils d’imaginar.  Allí on la “realitat supera la ficció” hom pot raonar que ja no compten els mots de consol i les frases estereotipades, ja que els fets ho superen tot. Però també aquí, en mig de la foscor i de la perversió, s’hi albiren nous gestos de nova vida i d’humanitat promotora de la vida que ens tornen a retrobar-nos en l’adequada perspectiva i que certament no ens arriben per criteris humans normals, sinó per la confiança en l’home i en Déu.
 
Adjunts
Escribe un comentario
Últimes Notícies

Experts analitzen el cas concret en xiquets amb necessitats educatives especials
Arrepleguen inquietuds i realitats de cara a una pròxima modificació dels seus Estatuts
Ángel Fernández Artime, amb el mateix zel pastoral de Sant Joan Bosco ha escrit una bella carta, per ...
Com a coautora d’un treball d’investigació sobre l’opacitat de les contractacions a les administraci ...
 
Notícies Opinió

Article d'opinió del Rector Major Ángel Fernández Artime, publicat en ANS.
Article d'opinió del salesià Josan Montull.
Article d'opinió de José Carlos Carazo, docent de Salesians Còrdova.
Article d'opinió del salesià Josan Montull.
7

nov

Article d'opinió del salesià Pablo Gómez publicat al blog Salesians Pastoral Juvenil.
Opinió de José Antonio Adell.
Editorial de l'Agència de Notícies Salesianes (ANS).
2

oct

Article d'opinió de Pedro Ignacio Frare publicat en Dabar.
Article d'opinió del salesià Josan Montull.
ver más
 

Dosatic S.L. © 2017
Site desenvolupat per DYNAMO 3.5

Política de Privacitat